Per a la segona sessió, hem decidit no canviar massa d'època (anys 90) ni de temàtica (policíaca).
La seleccionada? L'obra que catapultà Tarantino a la fama mundial. Exquisit treball d'orfebreria argumental (l'originalitat del seu guió circular va ser premiada amb l'Oscar corresponent), mostra les virtuts del tio Quentin i el resultat del procés barrejador-centrifugador gestat a la seua mollera després d'anys de treballar al vídeo-club.
Són interminables els detalls/escenes/plànols/diàlegs que han quedat per a la posteritat i fins i tot formen part de l'imaginari de la cultura popular de la nostra civilització. Els secundaris ens ajuden a fer el repàs: un record per a Zed, el Tarat i la botiga d'empenyoraments plena d'armes diverses, Marsellus, Fabienne i el seu Honda blanc, Pumpkin i HoneyBunny, Jimmie i el café que compra Bonnie, Marvin i els seus cervellets, Brett i les hamburgueses Big Kahuna (millor que una Royal amb formatge -pronuncieu /ʀwajal/-), Lance i les xeringues d'adrenalina ...
Si he de triar-ne un, però, sens dubte em quede amb el Senyor Llop (solucione problemes): quina eficiència, Harvey Keitel!
I què dir de l'acompanyament musical? Efecte evocador al màxim nivell. Pura glòria.
La història que més ens agrada? Totes són genials. Això sí, recordeu que "el camí de l'home recte està per totes bandes rodejat per la injustícia dels egoistes i la tirania dels homes dolents".
No puc aportar res de negatiu. Què es pot retreure a una pel·li que ens ressuscità a John Travolta, donant-li un Vicent Vega que és l'estrella de la funció i al final mor per parar-se a llegir una novel·la de l'espia britànica Modesty Blaise en el WC! Impagable.
La reacció del deixeble ha sigut espectacular; només acabar el visionat ja estava comentant als amics: "Ei, xics, mireu esta pel·lícula!!"
Amb aquesta introducció en la filmografia de Tarantino, en algun moment futur inclourem perles com ara Reservoir Dogs, Jackie Brown o Malditos bastardos.
Fins una altra!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada