Presentació

Dins de tot el bagatge que un individu hauria de transmetre als seus descendents (com a part del procés educatiu), hi ha una parcel·la de la que es parla poc: la cultural, concretada ací en un dels arts més representatius de la civilització actual: el seté.

Si tens la sort que la teua filla/el teu fill "hereta"(1) la teua estima pel cinema, has d'aprofitar i prendre la responsabilitat de dónar-li a conéixer aquest meravellós món, guiant-lo i educant-lo per a fornir-lo d'una competència cultural cinematogràfica que, per desgràcia, no forma part dels actius de la joventut actual (assignatura Valors Cinèfils obligatòria a secundària ja!).

Com en una relació mestre-deixeble, es tracta de transferir coneixements, inculcar valors, despertar la curiositat, explotar afinitats...

La selecció de les pel·lícules és qüestió complicada. Potser els gustos i referències que té un mil·lennial no se semblen en res a les que han definit la personalitat d'un xiquet dels 80 (com jo). Tanmateix, el fet que el deixeble haja seguit amb interés, satisfacció, fins i tot fascinació, una série com Stranger Things és un indicatiu que dóna esperança per a la connexió intergeneracional.

Iniciem ací un recorregut, desordenat, eclèctic, per la Història del Cinema. Amb una periodicitat setmanal (mentre siga possible), pare i fill, fill i pare, compartirem el visionat  d'uns llargmetratges que potser no són els més representatius, els més valorats per la crítica, els més guardonats...

Però no ens posem seriosos, acadèmics ni transcendents. Al cap i a la fi, el cinema ha de ser diversió, evasió, potser una mica de reflexió... i màgia. Màgia com la que, encara avui, sentim quan veiem l'obra de Georges Méliès; o com a mínim, l'emoció que imaginem que sentiren els primers espectadors de Le Voyage dans la Lune al 1902 (per cert, adaptació del meu estimat H.G.Wells).

Així que, només queda dir: llums, motor, càmera... i acció!


Notes al peu:
(1) L'herència genètica d'aquells aspectes que afecten a l'ànima (gustos, trets de personalitat, caràcter) és una qüestió sobre la que sóc una mica escèptic, almenys de moment. Potser finalment resulte que tot és química i forma part de l'ADN...